Finestres
Somnis que s'arrelen a recer d'una finestra;
Batecs que esperonen cada passa en la quietud d'un temps sobtat.
Sabem que aviat tot passarà;
Que junts serem un pont cap a la dolça primavera.
Obrirem les cases i els braços i
A totes les finestres:
Elisa Mostazo Comas
Estudiant d'informàtica
(poema recitat al cicle Poesia Confinada a Facebook Cultura Sant Boi de Llobregat). Regidoria de Cultura de Sant Boi de Llobregat. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
Abril 2020.
Batecs que esperonen cada passa en la quietud d'un temps sobtat.
Sabem que aviat tot passarà;
Que junts serem un pont cap a la dolça primavera.
Obrirem les cases i els braços i
acollirem la rialla d'un nou dia.
Ara toca esperar;
Ser finestres valentes i somniadores que
Ara toca esperar;
Ser finestres valentes i somniadores que
mai no deixen de ser horitzó,
que recullen i guareixen totes les passes
que recullen i guareixen totes les passes
per tal de seguir endavant tots plegats.
A totes les finestres:
GRÀCIES! HO
ACONSEGUIREM!
Imatge de Stefania de Flickr |
Elisa Mostazo Comas
Estudiant d'informàtica
(poema recitat al cicle Poesia Confinada a Facebook Cultura Sant Boi de Llobregat). Regidoria de Cultura de Sant Boi de Llobregat. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
Abril 2020.
Gràcies! Ha estat tot un plaer compartir-ho amb vosaltres!
ResponEliminaMolt contents de la teva participació, Elisa. Gràcies per la teva aportació.
ResponEliminaFelicitats ! quina pau ! gràcies.
ResponElimina