Finestres

Somnis que s'arrelen a recer d'una finestra;

Batecs que esperonen cada passa en la quietud d'un temps sobtat.

Sabem que aviat tot passarà;

Que junts serem un pont cap a la dolça primavera.

Obrirem les cases i els braços i

acollirem la rialla d'un nou dia.

Ara toca esperar;

Ser finestres valentes i somniadores que

mai no deixen de ser horitzó,

que recullen i guareixen totes les passes

per tal de seguir endavant tots plegats.

A totes les finestres:

GRÀCIES! HO

ACONSEGUIREM! 

Imatge de Stefania de Flickr

Elisa Mostazo Comas
Estudiant d'informàtica

(poema recitat al cicle Poesia Confinada a Facebook Cultura Sant Boi de Llobregat). Regidoria de Cultura de Sant Boi de Llobregat. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
Abril 2020.