Una Vida

Un cant al somriure, a les mirades, als sentits.
No tinguem por al desconegut,
observem la seva mirada, la seva tendresa
mirem dintre seu i sabrem què vol dir...

Mai no ens dirà què s’hi amaga,
tampoc si hi fa fred o calor;
però roman dins nostre pensament,
sense ser-ne conscients.
Ell dirà prou o seguim,
mai se sap...

Un dia vaig pensar que podria ser l’últim,
llavors, el perfum de les flors em va fer somiar
que la llum era a tot arreu,
fins i tot, a la foscor de la lluna nova.

El cel és blau i la terra de mols colors,
l’escalf del teu cos em va transportar
al sentiment més profund.


Imatge de RÜŞTÜ BOZKUŞ de Pixabay


Rosa M. Barredo
Estudiant de Llengua francesa

Comentaris

Entrades populars