Una Vida
Un cant al somriure, a les mirades, als sentits.
No tinguem por al desconegut,
observem la seva mirada, la seva tendresa
mirem dintre seu i sabrem què vol dir...
Mai no ens dirà què s’hi amaga,
tampoc si hi fa fred o calor;
però roman dins nostre pensament,
sense ser-ne conscients.
Ell dirà prou o seguim,
mai se sap...
Un dia vaig pensar que podria ser l’últim,
llavors, el perfum de les flors em va fer somiar
que la llum era a tot arreu,
fins i tot, a la foscor de la lluna nova.
El cel és blau i la terra de mols colors,
l’escalf del teu cos em va transportar
al sentiment més profund.
Rosa M. Barredo
Estudiant de Llengua francesa
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada