L’Esperança

Demà, quan tot el malson s’acabi

mirarem al nostre voltant com el tresor més valuós,

somiaren amb un món diferent

i passarem proves constantment.

Mai el dolor ens aturarà,

perquè la terra tampoc pararà.

Nosaltres sortirem a buscar el sol

per il·luminar-nos,

per obrir els ulls i veure el món més enllà.

I ho recordarem a la memòria:

malgrat sigui serà un dia plujós,

veurem un cel serà ben clar.

I els ocells i els dofins continuaran el seu viatge,

fins que la roda s’acabi.

Per sort, podrem veure els estels

i l’alba després de les llargues nits.

La nostra pròpia vida respirarà l’esperança.

Imatge de Pixabay

Rosa M. Barredo
Estudiant de Llengua francesa