La Seguretat a Barcelona

 A classe de Francès ens van proposar escriure, una carta reivindicativa a l´Alcaldessa de la nostra ciutat. Per a mi va ser una bona proposta, per poder denunciar la manca de seguretat que patim els barcelonins.

Era un desig molt important deixar constància de la inseguretat que vivim als nostres carrers.

Sóc una dona gran i també una pressa fàcil per als lladres. En poc de temps he patit dos robatoris, un al carrer i l´altre dins el bus 27. En aquest segon, el lladre no va rapinyar un gran botí, uns 12 Euros, però va ser pitjor el sentiment de ràbia i d’impotència amb mi mateixa per la forma com el vaig patir. No vull entrar en detalls,  només aclarir que el noi que em va robar el moneder era amable, anava ben vestit i parlava un perfecte castellà, és a dir un barceloní.

Per què dic això? Dons perquè sovint donem les culpes als de fora de totes les malifetes de la nostra ciutat. Ni tots els forans són dolents ni tots els d’aquí som bons.

La inseguretat està instal·lada a la nostra ciutat i afecta i molt a la mobilitat.

Les voreres estan plenes de «bicis, patinets i fins i tot motos»

Els carrils «bici» van buits. Els espais dels vianants estan envaïts i sovint patim atropellaments i a més a més, s’escapoleixen sense prestar ajuda. No fan soroll i els tens a sobre sense adonar-te’n.
Ens fa falta cultura i civisme. També normes i regles. I una vigilància intensa i resolutiva. On es la Guàrdia Urbana?

Jo només veig posar multes d’aparcament! I no sancionen els que se salten les normes.

Sra. Colau, faci de Barcelona una ciutat amable, tranquil·la i segura per a tothom, també per als barcelonins.

Una barcelonina que estima la seva ciutat.

Imatge de Neil Moralee de Flickr

M. Concepció Macias
Estudiant de Llengua francesa