La càpsula
El present treball no pretén ser un document testamentari ni caure en la temptació de pensar que la nostra generació (1944) ha de ser un model per a posteriors, però m'agradaria reflectir alguns detalls del meu cicle vital perquè van constituir l'eix en què es va formar un caràcter i probablement la meva actitud davant la societat que havia d'incorporar-me.
INFÀNCIA:
Nascut el 1944.01.09 en el si d'una família obrera del ram tèxtil, fill únic, nom del pare: Joaquim, mare: Antònia.
El meu pare català, nascut a Arenys de Munt (Barcelona) i la meva mare andalusa de Instinción (pedania) d'Almeria.
El primer record del meu barri d'infància és un carrer de terra a la confluència de l'avinguda de Madrid-Riera Blanca, plena de barraques amb emigrants d'arreu de la geografia espanyola amb predomini dels procedents de sud.
La imatge del meu arxiu familiar correspon a la façana de la finca on vaig néixer, un habitacle de 46 m2, interior, sense servei de bany o dutxa i on la higiene personal havies de fer-la en el safareig a l'estiu i la cuina a l'hivern. La cuina funcionava amb carbó, la nevera amb gel i l'únic sistema de calefacció a l'hivern era una taula llitera amb braser de carbó al seu interior.
L'edifici confrontant amb l'assentament de barraques on cada nucli familiar aportava una mitjana de
quatre nens.
ADOLESCÈNCIA:
La imatge del tramvia és una visió exacta de com anàvem a l'escola fins a la Plaça de Sants, on segueix estant ubicat el col·legi dels HH Maristes.
He de dir que l'economia de la majoria dels meus companys i la meva no ens permetia l'abonament dels quatre viatges que havíem de fer cada dia, de manera que recorrent a l'enginy compràvem un bitllet d'anada i tornada, bitllet que el cobrador del tramvia havia marcat amb un mata-segells però que nosaltres amb una solució d'aigua i lleixiu i fregant lleugerament amb suro fèiem desaparèixer, de manera que el tornàvem a utilitzar sense pagar de nou.
JOVENTUT:
La meva primera entrevista de treball vaig anar acompanyat per la meva mare per ser menor, però per la seva sorpresa vaig rebutjar el lloc perquè es tractava d'una entitat bancària i m'imposaven el vestit de "botons" al que em vaig negar perquè no em veia uniformat.
Al cap de pocs dies en una altra entrevista a un laboratori de productes de bellesa i higiene em van
acceptar com a auxiliar de comptabilitat, on romandria uns tres anys.
La meva següent ocupació va ser ja com a titular de comptabilitat d'una petita agència de publicitat, on vaig romandre fins al meu ingrés en el servei militar.
ADULTESA:
A la tornada del meu servei militar m'incorporo a una petita empresa familiar dedicada a la distribució de rellotgeria de consum i aquí és on veient unes oportunitats de futur atractives em sento atret pel món del màrqueting, de manera que inicialment em faig càrrec del departament de publicitat, però el meu objectiu és especialitzar-me en màrqueting i per això dedico els tres anys següents a la meva formació en aquest camp combinant-ho amb la feina.
A partir d'aquests nous coneixements i una certa explosió del consumisme a Espanya paso a la
divisió comercial de l'empresa que paral·lelament a mercat viu un important desenvolupament i
creixement en la seva xifra de negocis.
CONCLUSIÓ:
No cal afegir que la feina m'ho ha donat tot i no només el material, però si vull ressaltar que les
oportunitats no ens vénen donades i si volem aconseguir una meta hem d'estar disposats a sacrificar altres valors i perseverar en els nostres objectius perquè moltes vegades és possible que no aconseguim "fer el que ens agradi" però si podem aconseguir amb tenacitat i constància "que ens agradi el que fem".
Joan Colomer
Estudiant d'informàtica
INFÀNCIA:
Nascut el 1944.01.09 en el si d'una família obrera del ram tèxtil, fill únic, nom del pare: Joaquim, mare: Antònia.
El meu pare català, nascut a Arenys de Munt (Barcelona) i la meva mare andalusa de Instinción (pedania) d'Almeria.
El primer record del meu barri d'infància és un carrer de terra a la confluència de l'avinguda de Madrid-Riera Blanca, plena de barraques amb emigrants d'arreu de la geografia espanyola amb predomini dels procedents de sud.
La imatge del meu arxiu familiar correspon a la façana de la finca on vaig néixer, un habitacle de 46 m2, interior, sense servei de bany o dutxa i on la higiene personal havies de fer-la en el safareig a l'estiu i la cuina a l'hivern. La cuina funcionava amb carbó, la nevera amb gel i l'únic sistema de calefacció a l'hivern era una taula llitera amb braser de carbó al seu interior.
L'edifici confrontant amb l'assentament de barraques on cada nucli familiar aportava una mitjana de
quatre nens.
ADOLESCÈNCIA:
La imatge del tramvia és una visió exacta de com anàvem a l'escola fins a la Plaça de Sants, on segueix estant ubicat el col·legi dels HH Maristes.
He de dir que l'economia de la majoria dels meus companys i la meva no ens permetia l'abonament dels quatre viatges que havíem de fer cada dia, de manera que recorrent a l'enginy compràvem un bitllet d'anada i tornada, bitllet que el cobrador del tramvia havia marcat amb un mata-segells però que nosaltres amb una solució d'aigua i lleixiu i fregant lleugerament amb suro fèiem desaparèixer, de manera que el tornàvem a utilitzar sense pagar de nou.
JOVENTUT:
La meva primera entrevista de treball vaig anar acompanyat per la meva mare per ser menor, però per la seva sorpresa vaig rebutjar el lloc perquè es tractava d'una entitat bancària i m'imposaven el vestit de "botons" al que em vaig negar perquè no em veia uniformat.
Al cap de pocs dies en una altra entrevista a un laboratori de productes de bellesa i higiene em van
acceptar com a auxiliar de comptabilitat, on romandria uns tres anys.
La meva següent ocupació va ser ja com a titular de comptabilitat d'una petita agència de publicitat, on vaig romandre fins al meu ingrés en el servei militar.
ADULTESA:
A la tornada del meu servei militar m'incorporo a una petita empresa familiar dedicada a la distribució de rellotgeria de consum i aquí és on veient unes oportunitats de futur atractives em sento atret pel món del màrqueting, de manera que inicialment em faig càrrec del departament de publicitat, però el meu objectiu és especialitzar-me en màrqueting i per això dedico els tres anys següents a la meva formació en aquest camp combinant-ho amb la feina.
A partir d'aquests nous coneixements i una certa explosió del consumisme a Espanya paso a la
divisió comercial de l'empresa que paral·lelament a mercat viu un important desenvolupament i
creixement en la seva xifra de negocis.
CONCLUSIÓ:
No cal afegir que la feina m'ho ha donat tot i no només el material, però si vull ressaltar que les
oportunitats no ens vénen donades i si volem aconseguir una meta hem d'estar disposats a sacrificar altres valors i perseverar en els nostres objectius perquè moltes vegades és possible que no aconseguim "fer el que ens agradi" però si podem aconseguir amb tenacitat i constància "que ens agradi el que fem".
 |
| Image by Gerd Altmann from Pixabay |
Joan Colomer
Estudiant d'informàtica
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada