D'alumna a professor

Admiro una persona que no es esportista professional, no es dedica al cinema ni a la música (tot i que té ànima d’actor i cantant). No guanya milions, ni surt a la tele i tampoc està considerat un heroi per la seva professió. Però tot i això, jo sí el considero heroi. Considero que la seva tasca és de les més sacrificades, especialment aquests dies. Ensenyar no ha de ser fàcil, però hi ha professors com ell que fan que sembli senzill.

El vaig conèixer fa uns anys a una escola d’adults. Recordo que amb la seva manera d’ensenyar i de ser ens va captivar a tots. La seva paciència, l’interès que mostrava per cadascun de nosaltres i la seva alegria han fet que el recordem amb molta estima. Tant es així, que anys després he tornat a ser alumna seva.

Va fer que tornés a estimar la lectura, les ganes de formar-me i d’aprendre, a escriure...

Et vull donar les gràcies per aquell any d’aprenentatge, pels escrits que ens regalaves de tant en tant i per aquests mesos on gràcies a tu estic aprenent una nova llengua. Per l’emoció, les ganes i la motivació que portes a la sang i que ens transmets a cada classe i especialment perquè no només ets un gran professor sinó també ets una gran persona.

Gràcies per tot, profe!

Imatge de Daria Głodowska de Pixabay 

Laura Prieto
Estudiant de Llengua francesa