Religió i poder

Quan llegim la història de les civilitzacions i els costums dels pobles, veiem que les creences espirituals, liderades per algú, han estat sempre lligades als cercles del poder polític.

Normalment les grans religions són molt antigues, tenen un líder que les dirigeix. Fan suport al regim polític i al poder econòmic, així tenen la gent distreta i dirigida cap al que els dirigents polític els convé. A canvi es beneficien de la protecció, supervivència i butlles o privilegis econòmics.

La que tenim més propera es la catòlica. Molta gent de la nostra generació vam créixer amb la idea que el feixisme era el més bo i enviat per Déu per salvar-nos dels dimonis republicans “rojos”.

Pocs, no tots, han defensat de valent valors com la solidaritat entre les persones, el respecte a totes las creences, denuncies de les injustícies… Altres, en canvi protegien sota pali un dictador amb morts al seu càrrec.

La religió és un dels poders fàctics de la nostra societat, més preocupada en conservar posicions i poder, i acumular riquesa, que en defensar la seva doctrina fundacional.

Valors com solidaritat, justícia, pobresa, han quedat representats per petits grups com els missioners, pels religiosos que tenen cura dels malalts i per gent altruista i abnegada que generosament dediquen la seva vida als altres lluny dels líders religiosos i de la riquesa que els envolta.

Imatge de Sigils a Wikimedia Commons

Magda Sánchez
Estudiant de Llengua catalana i de Llengua anglesa