Parents propers però allunyats

Quan es tenen parents propers però allunyats, no es pot gaudir d’ells com ens agradaria de la seva companyia, del seu contacte i abraçades. Ens hem de conformar a poder visitar-los de tant en tant, i aquest tant, de vegades es transforma en molts anys.

A mi m’ha passat, tinc la família de la meva mare que viu al nord d’Espanya. Ens escrivíem molt per carta. Però quan van morir els meus avis, per culpa de la distància, no hi vaig poder anar.  Em vaig quedar amb molta pena per no poder fer-los l’últim petó.

No fa gaires anys, vaig decidir reunir tota la família que em quedava, fer un dinar, abraçar a tots i gaudir d’ells durant unes hores.

Molts familiars d’aquella trobada ja no hi són. Els que quedem ja ens estem fent grans i ja no crec que ens tornem a veure mai més.

Imatge de Sabine van Erp de Pixabay

Olga Álvarez
Estudiant de llengua catalana