La síndrome del niu buit

Sovint quan els fills se’n van de casa apareix la síndrome del niu buit. Els pares queden sols a la llar i encara que sàpigues que ells estan bé els trobes molt a faltar.

Si aquesta separació és propera, és a dir que els tens a prop, no és fa tan dura doncs sempre trobes algun moment per veure’ls i passar l’estona junts.

Quan ens allunyem dels éssers estimats els enyorem i es produeix un buit dins nostre. Mitjançant aquest sentiment percebem com els estimem i valorem més la importància que té cada moment que podem estar amb ells.

És cert que no tenir els éssers estimats al nostre costat pot provocar inseguretat i incertesa. Però hem d’agafar-ho com un repte, intentar ser positius i pensar que aquesta situació que ha sorgit és per fer-nos més grans i autònoms.

Tots hem d’aprendre a estar sols.

Imatge de Marcelo Jaboo de Pexels

Sílvia Jolis
Estudiant de llengua catalana