La música, el cos de l’ànima

La música sempre ha format part de la història de la humanitat des de l’inici del seus temps. Amb la mecànica i la composició de diferents notes musicals pot fer-nos sentir diferents emocions i fins a cert punt ser la nostra font d’inspiració.

Si tanques els ulls, què et ve a la ment quan escoltes el so d’un piano?

Pots arribar a sentir una suau sensació al so de cada tecla i en el ressò de cada nota?

Pot ser que sentis la ira que batega a cada tecla com soldats en marxa?

Com us sentiu quan escolteu el so d’un violí?

Que potser no mou la vostra consciència i la fon en el temps?

La música, conté varietat de notes i la seva combinació és capaç d’obrir portes emocionals que us podria transportar a llocs allunyats dins de vostra ment on l'ànima hi té l’habitatge.

Es diu que els ulls són el mirall de l’ànima però la música es el seu cos. Ens hi unim i ens hi movem en harmonia, pas a pas; moviment a moviment creem un ball, una melodia, potser una simfonia que utilitza uns quants instruments, un d’ells, el cor.

Per escriure-la s’utilitza un pentagrama on s’hi separa cada nota i s’hi crea un ritme, també se li dona moviment: crescendo, decrescendo o allegretto. Hem aprés a transcriure aquestes sentiments en un trosset de paper i hem immortalitzat l’ànima per a l’eternitat.

Després hem aconseguit amb la nostra veu per crear una relació més intima i acompanyada de la música s’ha convertit en una manera indispensable per comunicar nostres ideologies, enviar missatges, denunciar injustícies, alliberar-nos de perjudicis i explicar les nostres sentiments.

Imatge d'Steve Johnson de Pexels

Eric León

Estudiat del Graduat en Educació Secundària