La meva primera escola

La meva primera escola va ser una escola privada de la ciutat on vivia. Hi anàvem totes les nenes de la família. Portàvem uniforme, un vestit de “pota de gall” blau marí i mitjons o mitges blanques, i per dur dins de l’escola, una bata ratllada blanca i blau marí.

Era una escola molt estricta i de molt bona reputació, es parlava el català però també el castellà.

El meu primer llibre va ser el “CATON” -que vaig heretar de la meva germana gran-. Recordo haver fet molta cal·ligrafia mitjançant uns quaderns de nom Rubió on anàvem resseguint el traç de les lletres per sobre uns puntets, fins que acabàvem fent-les iguals que les mostres.

La classe de castellà principalment, era de vocabulari, com per exemple: com es diu en castellà, tararí, tararà...i tu ho havies de dir.

Ens avaluaven periòdicament i al millor de la classe se li posava una medalla amb la cinta vermella. La puntualitat i el comportament també és valorava i es posava una cinta verda o blava. Aquesta medalla la portaves fins la nova avaluació, i després, la conservaves o la perdies.

Els càstigs eren humiliants. Si era perquè no seguies bé la classe et posaven una estona de genollons i amb unes orelles de ruc al cap; si era per altres motius, sols de genollons en una sala on hi passaven tots els alumnes perquè et veiessin. També es feia servir el punter per picar-nos els dits.

He de dir que a mi aquesta escola no em va traumatitzar gens potser perquè jo venia d’una família que m’havia educat amb bastanta disciplina.

Imatge de Pixabay

Isabel de Barbarà
Estudiant de Llengua catalana