Els de sempre
Sense cap dubte la religió s’ha fet servir des de l’inici dels temps com a arma per sotmetre la gent. Un cop adoctrinats en el que era convenient en aquell moment els era molt fàcil fer-se amb el poder.
Això no només és patrimoni de la religió catòlica, tot tipus de creences o religions es sustenten amb el total acatament per part dels seus creients o seguidors, cosa que permetia als dirigents d’aquests grups fer amb ells el que més els convingués a cada moment o situació.
Al llarg dels temps, religions com la Catòlica, Protestant, Evangelista Ortodoxa, Budista, Confucianisme, Anglicana, Mormonisme, Luteranisme, Calvinista, Baptista, Quaquerisme, Adventista del 7è dia, Testimonis de Jehovà, Judaisme, Islamisme, per dir-ne algunes de les més conegudes, no són res més que un gran negoci.
Només heu de fixar-vos que cap d’elles, ni els seus dirigents o representants són gent que visqui en la misèria, molt al contrari, normalment tots neden en l’abundància. Fent ostentació de la possessió de grans edificis de gran valor econòmic, d’ingents quantitats d’obres d’art, per no parlar de les joies i de la pompa que destil·len els seus actes.
De tots ells potser els únics que es poden salvar una mica son els Quàquers que viuen com si el temps no hagués avançat gens des de la seva creació.
Si de veritat practiquessin el que prediquen la fam del món estaria eradicada faria molt de temps, tothom tindria feina i una casa per viure. Però això no els i convé, se’ls acabaria el gran poder que tenen sobre el poble, sempre sotmès i atemorit sota la seva influència, la seva força i el seu domini.
Si poguéssim comptabilitzar la gran riquesa que atresoren les religions, abans anomenades, potser ens n’adonaríem de qui veritablement té el poder al món, qui mou els fils de tot, qui té a la seva mà posar i treure governs, decidir qui sí i qui no, segons convingui als seus interessos.
En resum, religió i poder sempre han anat de la mà, i els més perjudicats, nosaltres el poble i també el concepte de religió, que podria ser una cosa beneficiosa per als més desafavorits, en canvi es converteix en un engany només per beneficiar uns quants, els de sempre.
Mercè Batet i Claveria
Estudiant d'informàtica i de llengua catalana
Això no només és patrimoni de la religió catòlica, tot tipus de creences o religions es sustenten amb el total acatament per part dels seus creients o seguidors, cosa que permetia als dirigents d’aquests grups fer amb ells el que més els convingués a cada moment o situació.
Al llarg dels temps, religions com la Catòlica, Protestant, Evangelista Ortodoxa, Budista, Confucianisme, Anglicana, Mormonisme, Luteranisme, Calvinista, Baptista, Quaquerisme, Adventista del 7è dia, Testimonis de Jehovà, Judaisme, Islamisme, per dir-ne algunes de les més conegudes, no són res més que un gran negoci.
Només heu de fixar-vos que cap d’elles, ni els seus dirigents o representants són gent que visqui en la misèria, molt al contrari, normalment tots neden en l’abundància. Fent ostentació de la possessió de grans edificis de gran valor econòmic, d’ingents quantitats d’obres d’art, per no parlar de les joies i de la pompa que destil·len els seus actes.
De tots ells potser els únics que es poden salvar una mica son els Quàquers que viuen com si el temps no hagués avançat gens des de la seva creació.
Si de veritat practiquessin el que prediquen la fam del món estaria eradicada faria molt de temps, tothom tindria feina i una casa per viure. Però això no els i convé, se’ls acabaria el gran poder que tenen sobre el poble, sempre sotmès i atemorit sota la seva influència, la seva força i el seu domini.
Si poguéssim comptabilitzar la gran riquesa que atresoren les religions, abans anomenades, potser ens n’adonaríem de qui veritablement té el poder al món, qui mou els fils de tot, qui té a la seva mà posar i treure governs, decidir qui sí i qui no, segons convingui als seus interessos.
En resum, religió i poder sempre han anat de la mà, i els més perjudicats, nosaltres el poble i també el concepte de religió, que podria ser una cosa beneficiosa per als més desafavorits, en canvi es converteix en un engany només per beneficiar uns quants, els de sempre.
 |
| Imagen de S. Hermann y F. Richter de Pixabay |
Mercè Batet i Claveria
Estudiant d'informàtica i de llengua catalana
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada